Esdevenint un detectiu

Com de costum, una qüestió porta a una altra, com un mapa de carreteres o com les peces d’un trencaclosques. El sistema nerviós dels infants amb problemes de processament sensorial, crea una oportunitat meravellosa per esdevenir un detectiu!
La part més complicada sobre “llegir” el sistema nerviós de l’infant i les seves necessitats sensorials, és que aquest procés et manté de peus a terra!
La dificultat amb els programes o dietes sensorials és que no sempre et permeten “llegir” el sistema nerviós de l’infant a l’instant. Qüestions com “quin és l’estat actual de l’infant?” abans no comences una intervenció sensorial, és clau a l’hora de decidir quins tipus d’activitats podrien ser útils per moure l’estat de l’infant cap a l’equilibri. Massa sovint, quan seguim activitats prescrites, la flexibilitat es veu limitada a         l’hora de reconèixer les necessitats CANVIANTS de l’infant.
Hi ha molts infants amb experiències canviants en el seu processament sensorial. Això vol dir que les seves necessitats sensorials són en canvi constants. L’estratègia sensorial que pot ser eficaç un dia, pot desorganitzar-los completament un altre dia. La capacitat de valorar l’estat actual del nen, ajuda a decidir al terapeuta en aquell precís moment, com s’ha de treballar per regularitzar el nivell d’alerta. Són hipo? híper? O sobre estimulats? Recordeu que quan els infants són sobre estimulats, sovint passen per un estat d’híper alerta (rialla descontrolada, riure, arravatament, etc.) en el seu camí cap a un estat organitzat. Potser cal continuar amb activitats tranquil·litzants durant un període més llarg de temps, mentre l’infant passa per l’estat transitori d’híper alerta.
Els infants amb autisme poden tenir una ampla varietat de factors de processos sensorials. Poden tenir dificultats en el “registre” inicial d’una sensació; on el cervell és incapaç de “notar” el sentiment d’aquella sensació. De vegades hi ha un retard en el temps de processament d’una  sensació, on hi ha un “retrocés” o el cervell triga una estona a notar la sensació. Sovint, continuem proporcionant una experiència sensorial més enllà de la duració necessària, ja que percebem com a alt el llindar sensorial de l’infant; mentre que en realitat, el llindar pot ser baix, i tenir una llarga latència de temps quant a la detecció. Les tres variables amb les quals podem jugar quan proporcionem una experiència són: freqüència, intensitat i duració d’un estímul sensorial. Cada quan proporcionem una experiència? Per quant temps? I amb quina intensitat? La Intervenció sensorial no és tan senzilla com proporcionar un règim sensorial de resposta!

De vegades, infants amb  problemes de processament sensorial, s’emocionen quan es connecten amb ells mateixos! L’emoció o l’increment del nivell d’alerta que observem pot ser sobre el fet de sentir el present i sentir-lo en el seu cos. Això és un augment d’alerta emocional resultant de l’experiència, més que una alerta creada per excés de resposta sensorial. Discernir aquesta situació requereix tenir un molt bon ull clínic. Infants que cerquen repetir, repetir, i repetir una activitat, sovint queden emocionalment carregats pel procés amb èxit de l’experiència. “M’agrada aquesta sensació!”


Una altra situació que mereix la consideració, és que de vegades moltes intervencions sensorials diferents necessiten ser combinades juntes per tal de fer “tocar de peus a terra” el sistema nerviós. Per exemple, a molts infants els convé combinar l’escoltar amb el moviment, tacte amb una forta pressió, una feina dura i una tasca difícil per tal que la sensació “tingui un sentit”. Dades sensorials aleatòries poden “rebotar pel sistema nerviós” sense tenir sentit o sense organitzar el comportament global de l’infant. Amb un estímul cada vegada, pot no haver-n’hi prou per ser organitzant.
El sistema nerviós és un entramat complex que poc a poc anirem descobrint i que ens ajudarà a comprendre les respostes dels infants que ens envolten.
Escrit de Kim Barthel, T.O. Visiteu-la al seu web: www.labyrinthjourneys.com
Text traduït i adaptat pel CEIB.

És bo o dolent jugar amb els vídeojocs?

Sovint ens pregunteu si heu de comprar videojocs als vostres fills, o si els heu de deixar jugar a l’ordinador…
És bo o és dolent? Quanta estona? A quins jocs?
Els videojocs, les consoles i aquests elements electrònics (com  l’ordinador), poden ser un bon estímul pel desenvolupament cognitiu, per la maduresa de la percepció visual, per treballar la memòria, la deducció, associació…
Cal tenir en compte però, que no és un element necessari per al desenvolupament de les habilitats mentals, tot i això, pot ser una eina útil i motivadora.
Com a punt clau, cal tenir en compte que el millor aprenentatge es dóna a través de l’experimentació real, la manipulació i la percepció sensorial. Per aquest motiu, el millor aprenentatge, el més ric, s’assolirà a través del joc motriu i de l’experimentació real. Tot i això, a través de les noves tecnologies s’han pogut crear uns jocs que aproximen una mica la realitat a les pantalles, i per aquest motiu els videojocs poden ser un element per potenciar els aprenentatges.
El gran problema actual és que molts infants i adolescents dediquen massa temps a aquest tipus de jocs, i això comporta problemes com dificultats de comunicació, sobre estimulació i aïllament.
Tal i com hem comentat, es tracta d’un element complementari i motivador, i per aquest motiu, no pot ser mai un substitut del joc real: motriu, sensorial i de cooperació, que és imprescindible per al correcte desenvolupament dels infants.
Quanta estona dedicar-hi? Depèn de l’edat de cada infant, i del seu interès. El temps continuat de joc, no hauria de sobrepassar mai una hora. 60 minuts és el temps màxim que s’hauria de permetre de joc continuat i diari, en infants d’edats inferiors als 12 anys. En èpoques escolars tampoc s’hauria d’utilitzar entre setmana, doncs  es tracta d’un element que comporta una gran sobreexcitació i aïllament. Hauria de ser doncs, un joc per utilitzar durant els dies festius, i mai s’hauria d’utilitzar quan manquin menys de 3 hores per anar a dormir. Entre les 5 i les 7 de la tarda les consoles i ordinadors haurien d’apagar-se.
Estem parlant de normes d’ús general, i poden haver-hi excepcions. Cal consultar directament amb un especialista, sobretot quan es tracta d’un infant amb alguna alteració sensorial, emocional o neurològica.
Quins jocs són els més adequats? Jocs de raonament, de deducció, lògica, construcció, percepció visual, memòria… I també els jocs de coordinació motriu, que comporten moviment del cos en l’espai.
A continuació us oferim retalls d’un article de La Vanguardia, que parla dels beneficis d’un joc, el Tetris:
 
El Tetris ajuda al cervell:
Pot causar canvis favorables en les àrees vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats.
“Washington. (EFE).- Un estudi revela que el “Tetris”, un dels jocs electrònics més populars als anys 80 i 90, que consisteix a encaixar peces geomètriques que cauen inevitablement per la pantalla, té efectes positius en el cervell dels jugadors.”
Segons un article que publica avui la revista BMC Research Notes, dedicar temps a aquest joc pot causar canvis favorables en les àrees del cervell vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats. L’equip d’investigadors, encapçalat pel psicòleg Richard Haier, de la Xarxa d’Investigació de la Ment i professor a la divisió de neurologia pediàtrica de l’Escola de Medicina a la Universitat de Califòrnia, va dur a terme experiments per determinar de quina manera aquest joc impacta  en l’eficiència i la grandària del còrtex cerebral. Es va dur a terme un estudi, del qual s’ha redactat un article que diu el següent: les àrees del cervell que van mostrar un còrtex cerebral relativament més gruixut, van ser l’Àrea Brodman BA6, ubicada al lòbul frontal esquerre, BA22 i BA38, ubicades al lòbul temporal esquerre.
Els científics creuen que BA6 té un paper en la planificació de moviments complexes i coordinats mentre que les àrees BA22 i BA38 es considera que són la part del cervell activa en la integració multisensorial, és a dir, la coordinació dins del cervell de la informació visual, tàctil, auditiva i fisiològica interna.
Podeu trobar l’article sencer al web de La Vanguardia.
NORMES BÀSIQUES PER EL JOC:
  • Acompanyeu-los durant el joc;
  • Assegureu-vos que entenen com són les normes del joc;
  • Si és massa difícil, canvieu de joc o de nivell, per tal d’assegurar l’èxit i l’aprenentatge;
  • Eviteu els jocs de violència;
  • Potencieu jocs constructius i no destructius;
  • Mai permeteu més d’una hora seguida de joc;
Article escrit per Bàrbara Viader