La Integració Sensorial i la Propiocepció

(idees extretes del web: www.sensory-processing-disorder.com)
Des de la teoria de la Integració Sensorial (desenvolupada per A. Jean Ayres als anys 70) la propiocepció es refereix als estímuls que rebem a través dels receptors que es troben dins dels nostres músculs, articulacions, lligaments, tendons i teixits connectius. Aquests receptors ens donen informació relacionada amb la posició i el moviment del nostre cos en l’espai.
Quan el nostre cos no està interpretant correctament la informació a través d’aquests músculs o articulacions, parlem de DISFUNCIÓ PROPIOCEPTIVA. Això comporta que els infants que la presenten no experimenten el món com nosaltres, i això comporta que siguin nens maldestres, descoordinats, i sovint tenen dificultat per realitzar tasques bàsiques i activitats normals de la infància.
Quan el nostre sistema nerviós central no interpreta correctament la informació propioceptiva, té dificultats per saber si els músculs s’estan estirant, si les articulacions s’estan doblegant, quanta força estan realitzant en cada acció… I això té com a conseqüència diferents signes de disfunció a nivell propioceptiu:
• Dificultat en la “planificació motriu”; ho relacionem amb la incapacitat per descobrir i saber com hem de moure cada part del cos per realitzar una tasca concreta. Quan hi ha dificultats, al nen li costa saber com pujar i baixar escales, com pedalar un tricicle, com entrar i sortir del bressol…
• Dificultat  per “graduar el moviment”; consisteix en saber quanta pressió cal realitzar per completar una tasca (per exemple, aguantar una tassa d’aigua, escriure amb un llapis, girar la pàgina d’un llibre, colpejar una pilota de golf fins al forat, etc.). Quan l’infant no pot graduar el moviment del seu cos, sovint té dificultats de psicomotricitat fina, xoca, cau fàcilment, és molt brusc en els seus moviments o és massa dèbil i es cansa fàcilment…
• Dificultat en “l’estabilitat postural”; es basa en la capacitat per mantenir els músculs en una determinada posició, que permeti donar-nos un sentit de seguretat en relació a l’entorn on ens movem. Quan no hi ha una bona estabilitat postural, també s’altera la “seguretat emocional”, perquè els nens no saben moure ni utilitzar el seu cos de forma eficaç, i es frustren amb facilitat, es donen per vençuts, i perden la confiança.
Signes de disfunció propioceptiva:
1)      CERCADOR SENSORIAL, observarem que:
 
• Poden caminar massa, empènyer massa fort, colpejar massa fort, pressionar molt a l’escriure, jugar amb objectes bruscament, etc.
• Poden ser dels que xoquen, dels mes forts, dels que corren i salten contínuament (per exemple, tenen un munt d’energia insaciable!)
• Poden moure les cames contínuament o estar constantment colpejant amb el taló a terra o la cadira mentre estan asseguts a classe
• Poden jugar massa fort (sovint fent-se mal o fent-ne), saltar o xocar contra TOT el que puguin
• Poden mossegar-se els dits, mossegar-se les ungles fins sagnar, mossegar llapis, gomes, roba, mànigues, o cadenes o d’altres objectes no comestibles (per exemple, clips de paper, trossos de joguines, etc.)
• Poden gaudir de roba ajustada (per exemple, jerseis de coll alt, cinturons molt estrets, caputxes, gorres, jaquetes amb cremallera fins DALT de tot, pijames ajustats, estrènyer molt els cordons de les sabates, etc.)
2) DÈFICIT EN LA PLANIFICACIÓ MOTRIU, DIFICULTATS DE CONSCIÈNCIA I CONTROL CORPORAL observarem que:
• Poden tenir dificultat per enfilar-se, córrer, anar en bicicleta, saltar, colpejar una pilota, patinar, jugar amb una pilota (futbol, tenis…);
• Poden tenir dificultats per cordar-se les sabates, o per saber com moure el seu cos quan l’ajudes a vestir-se o desvestir-se;
• Sovint xoquen amb objectes i persones accidentalment;
• Sovint ensopeguen i cauen amb freqüència;
• Tenen dificultat per aprendre a pujar i baixar escales.

3) SIGNES D’INESTABILITAT POSTURAL observarem que:
• Poden recolzar-se sobre el pupitre, seure malament a taula
• Aparentment poden ser “tous” i letàrgics, lents a tota hora;
• Tenen necessitat de descansar el cap sobre les mans o de recolzar el cap sobre el braç a la taula mentre treballa, sovint tenen els colzes sobre la taula;
• Poden tenir una mala postura durant les tasques motrius;
• Poden ser incapaços de mantenir-se sobre un sol peu i tenir dificultat amb les tasques d’equilibri.

Com a resultat de la disfunció propioceptiva, i les dificultats que aquests nens han d’afrontar cada dia per realitzar les activitats normals de la infància, sovint es converteixen en infants “emocionalment insegurs”. Poden evitar els jocs típics de la seva edat, poden arribar a semblar molt tímids, i/o fins i tot tenir por de realitzar coses noves. És important saber que hi ha una raó NEUROLÒGICA per la qual aquests infants tenen dificultats.
Sovint els nens que són “cercadors sensorials” poden posar a provar la nostra paciència, però cal entendre que una de les millors maneres per ajudar-los és donant-los oportunitats apropiades amb activitats de “forta pressió” i activitats de treball muscular. HO NECESSITEN! Això els ajudarà a mantenir-se més centrats, tranquils i dins d’un nivell d’alerta òptim. També sovint els nens maldestres i descoordinats poden fer-nos enfadar i poden frustrar-nos, perquè cada vegada que mouen el seu cos ho fan al revés de com nosaltres esperàvem. Però és important saber que si aquests infants reben el tractament d’integració sensorial adequat, PODEN superar (o adaptar-se) a molts dels “símptomes” de la disfunció propioceptiva sense perdre massa confiança en ells mateixos. Seran mai uns jugadors professionals de beisbol, de patinatge sobre gel o de gimnàstica? Probablement, no. Però, amb l’ajuda adequada, podran  cordar-se les sabates, fer nusos, atrapar una pilota al vol, o escriure sense caure de la cadira i fent una lletra millor; i sobretot començaran a relacionar-se amb els seus companys i a guanyar autoestima.
Bàrbara Viader Vidal

La Importància de la Integració Sensorial en el DSM-V

El Manual de Diagnòstic i Estadística dels trastorns mentals (en anglès Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM) de l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units (American Psychiatric Association -APA) conté una classificació dels trastorns mentals i proporciona descripcions clares de les categories diagnòstiques, amb la fi que els clínics i els investigadors de les ciències de la salut puguin diagnosticar, estudiar i intercanviar informació, i tractar els diferents trastorns mentals. L’edició vigent és la quarta (DSM-IV-TR), text revisat. I ja s’ha publicat un calendari d’investigació per la publicació del DSM-V.
La seva publicació està prevista pel maig del 2013. El DSM està realitzat a partir de dades empíriques i amb una metodologia descriptiva, amb l’objectiu de millorar la comunicació entre clínics d’orientacions molt variades, i de clínics en general amb investigadors diversos. Per això, no té la pretensió d’explicar les diverses patologies, ni de proposar línies de tractament farmacològic o psicoterapèutic, com tampoc d’adscriure’s a una teoria o corrent específic dins de la psicologia o de la psiquiatria.

Web de l’American Psychiatric Association
És important aclarir que sempre ha de ser utilitzat per persones amb experiència clínica, ja que es fa servir com una guia que ha d’anar acompanyada de judici clínic, a més a més dels coneixements professionals i criteris ètics necessaris.
En l’actualitat la INTEGRACIÓ SENSORIAL està en procés de revisió per a que sigui una disfunció reconeguda per l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units, i per tant que el seu diagnòstic sigui reconegut dins del DSM-V, fet que aportaria beneficis tant pels professionals, com per a les famílies que segueixen una teràpia de disfunció en el processament sensorial.
La Fundació de la Disfunció en el Processament Sensorial dels Estats Units (SPD – Sensory Processing Disorder Foundation) està treballant a nivell internacional per a que la Integració Sensorial sigui reconeguda i acceptada dins del DSM, així com en altres manuals classificatoris dels trastorns mentals.
És un pas important ja que la Integració Sensorial ha estat vigent en les teràpies des de fa més de 30 anys i si finalment s’inclou dins del DSM-V, voldrà dir que tots els professionals que tractin amb la salut dels trastorns mentals, tindran amb la Integració Sensorial un recolzament per treballar de manera cohesionada.
També podrà ser reconegut per la Seguretat Social, les mútues i Ciències de la Salut en general. Des del CEIB us volem comunicar que l’Associació Psiquiàtrica dels Estats Units (APA), que és qui publica el manual DSM-V està oberta a rebre comentaris d’arreu del món per donar suport i constatar la importància que té la Integració Sensorial en el desenvolupament de l’infant i d’aquesta manera, que es pugui incloure aquesta disfunció dins el manual. Considera important que totes les persones que ens envoltem d’aquesta teràpia (professionals i famílies) puguem donar les nostres experiències i recolzar-ho. Aquesta Associació vol ser conscient de la gran feina que es fa amb la Integració Sensorial arreu del món i de la quantitat de famílies que han millorat una vegada diagnosticada i tractada la disfunció en el Processament Sensorial.
Així doncs, si voleu col·laborar en donar el vostre suport, podeu entrar a la pàgina web de la Fundació de la Disfunció en el Processament Sensorial dels Estats Units (SPD) i una vegada us hagueu registrat, podeu fer el vostre comentari. Tots els comentaris valen i són importantíssims. Des del CEIB us animem que hi participeu perquè els vostres fills, alumnes o pacients i altres que ho desconeixen, puguin beneficiar-se de totes les oportunitats i millores que la Integració Sensorial ens ofereix. Tenim de termini fins el 20 d’abril per fer els nostres comentaris.
Si per qualsevol motiu, no trobeu on heu de fer els comentaris, agrairíem ens ho feu saber i nosaltres us guiarem per tal de que ho pugueu fer sense dificultats.
Gràcies a tots per la vostra col·laboració i suport.