Recordem què és la Integració Sensorial

Heu sentit a parlar alguna vegada de les dificultats de processament sensorial? Coneixeu la integració sensorial? Si esteu llegint aquest butlletí, segur que això us resulta familiar…
En els darrers anys, s’està parlant molt de la importància que té per als infants: jugar, explorar, moure’s, experimentar, etc. Tot això té una relació directa amb els sistemes sensorials: tocar, moure’s, saltar, girar, escoltar, mirar, ensumar, tastar, etc. Quan els sistemes sensorials funcionen correctament, el cervell dels infants es nodreix de tots els estímuls que rep, i cada vegada va madurant més i millor. Per això es considera tan important que els infants juguin i experimentin sensacions amb el seu cos, perquè d’aquesta manera alimenten el seu sistema nerviós d’estímuls de moviment, corporals, visuals, auditius i tàctils.
Però no sempre és tan senzill… Hi ha un 15% dels infants que presenten el que anomenem dificultats d’integració sensorial, i això impedeix que el seu cervell pugui nodrir-se correctament dels estímuls sensorials.
Segur que tots vosaltres coneixeu un infant que sempre s’està movent, o un que sovint cau a terra, o un altre infant que sempre està olorant i/o tocant els objectes i les persones, un altre infant que es mostra molt lent i passiu, un altre que es mostra irritable davant dels canvis, que s’altera molt en entorns amb estímuls (festes d’aniversari, centres comercials, l’estona del pati a l’escola, etc.), un infant que té moltes pors (es tapa les orelles amb els sorolls, li molesta la llum, li fan por les novetats), un infant a qui no agrada que el toquin ni tolera embrutar-se, un infant que no és conscient del perill ni del dolor.

Us heu parat mai a pensar a què són degudes aquestes dificultats, i quines conseqüències tenen en el desenvolupament d’un infant? Anem a respondre aquestes dues preguntes.

1) A què són degudes? Al fet que el sistema nerviós de l’infant, no és capaç de processar correctament les informacions sensorials que rep, i per això no regula la intensitat de les seves reaccions massa explosives, massa lentes, falta de reacció, busca exagerada, etc.). L’infant rep l’estímul sensorial, però el seu cervell no sap regular la intensitat amb la qual l’ha rebut, i no pot organitzar una resposta adaptada a aquella informació, ni pot aprofitar correctament aquests estímuls , per nodrir-se i madurar a la velocitat desitjada.
2) Quines conseqüències té? Com que l’infant no és capaç d’aprofitar correctament aquella informació sensorial que ha rebut, observem una o dues conseqüències bàsiques:
           
– Afectació de les respostes i reaccions de l’infant, que pot ser despistat, molt mogut, molt passiu o lent, molt poruc, molt explosiu, molt buscador, molt descontrolat, molt ploraner, molt tancat, no pot estar atent, etc.
– Afectació de l’aprenentatge: descoordinació motriu, cau molt a terra, descontrola la força, dificultats de motricitat fina, alteració en les habilitats de joc i d’interacció social, retard en el llenguatge, dificultats d’aprenentatge cognitiu, retard en la lecto-escriptura, immaduresa general global, etc.

Podem observar una o més d’aquestes característiques, depenent del nivell de disfunció que presenti l’adult, que pot tenir un bon aprenentatge però presentar dificultats motrius, o tenir un bon desenvolupament motriu i ser molt mogut. Hi ha moltes combinacions possibles.

Els infants amb disfunció en la integració sensorial no s’habituen a les hipersensibilitats, ni regularitzen per sí sols les afectacions en el registre sensorial, en la conducta, en la concentració o en l’aprenentatge. Aquests infant es beneficien molt positivament d’una doble intervenció, mitjançant la teràpia d’integració sensorial, i mitjançant una bona comprensió de les seves dificultats per part de la família i de l’escola.
Bàrbara Viader Vidal
Directora del Centre d’Estimulació Infantil de Barcelona

Com triar una joguina

El joc pròpiament dit, és necessari i beneficiós per sí mateix, i és la principal ocupació dels infants. Cal tenir en compte que el nen no juga amb la intenció de preparar-se per afrontar el futur, sinó que aquest és l’efecte directe que comporta el joc. 

Els pares i educadors han de procurar que l’activitat lúdica permeti desenvolupar totes les facetes del nen de forma satisfactòria en les diferents fases de creixement, i que el nen pugui donar respostes adaptades durant el joc (que no sigui massa difícil, ni
repetitiu, i que permeti desenvolupar la creativitat: ideació). Hi ha un joc adequat per a cada edat, i generalment l’infant sap triar-lo. Quan hi ha dificultats sensorials o del desenvolupament, cal que sigui l’adult qui ajudi a l’infant a triar el millor joc per a cada fase madurativa.
CLAUS PER A LA MILLOR TRIA
L’elecció de la joguina adequada per a cada nen en un moment determinat de la seva infància no és una tasca fàcil; és una decisió meditada que ha de basar-se en diverses variables que es basen principalment en el coneixement individualitzat de cada nen, la seva edat, la seva personalitat i les seves circumstàncies específiques.


Cal tenir en compte els següents aspectes:
  • Les necessitats i preferències del nen: totes dues han d’anar juntes (motivació+millora madurativa)
  • El nivell d’evolució de cada nen en particular;
  • La pròpia capacitat del nen, és a dir, la seva maduresa intel·lectual, les necessitats sensorials, la seva força física o la seva habilitat manual;
  • Les característiques pròpies dels jocs: és d’ús solitari o en grup, serveix per a fomentar el sentit de la competitivitat o de la concentració…
  • Joguines adequades a les característiques de la personalitat, i de la motivació de l’infant
  • És positiu combinar els jocs individuals, i els jocs amb família
De 0 a 6 mesos. Tipus de joguines:
  • Mòbils de bressol, sonalls de colors, miralls
  • Ninots de goma i jocs amb so, contrastos de colors-textures
  • Mossegadors per a les dents;
  • Catifes de tela amb activitats exploratòries per al nen.
De 7 a 12 mesos. Tipus de joguines:
  • Objectes que roden: pilotes, jocs d’encaix senzills;
  • Saltamartins, caminadors i balancins;
  • Nines de drap;
  • Joguines per a l’aigua;
  • Centres d’activitats amb elements per manipular sons i textures.
De 13 a 18 mesos. Tipus de joguines:
  • Nines de drap, de goma o de pelfa;
  • Construccions i galledes per encaixar i apilar;
  • Bicicletes de tres o quatre rodes i cotxets;
  • Centres d’activitats.

De 19 a 24 mesos. Tipus de joguines:
  • Jocs de moviment: cotxes i altres vehicles, gronxadors, bicicletes;
  • D’expressió: pissarres, pintures, musicals;
  • Nines, animalets.
De 2 a 3 anys. Tipus de joguines:
  • Tricicles, cotxes, pales, galledes, construccions, puzles;
  • Instruments musicals, plastilina, pintures;
  • Joc simbòlic: Nines, cuinetes, cotxes, telèfons de joguina.

De 3 a 5 anys. Tipus de joguines:

  • Patins, tricicles, bicicletes, camions;
  • Pissarres, magnetòfons, contes, marionetes;
  • Ninots amb accessoris o articulats, disfresses, cases de nines;
  • Primers jocs de taula, puzzles, mecanos, legos…
De 6 a 8 anys. Tipus de joguines:
  • Bicicletes, esports d’equip, monopatí, estels;
  • Mosaics, jocs de manipulació i creativitat, manualitats;
  • Jocs de preguntes i respostes, de memòria
  • Jocs d’experiments: joc simbòlic i de rols complex

De 9 a 11 anys. Tipus de joguines:
  • Complements esportius, bicicletes, monopatins;
  • Mecano de metall, construccions complexes, maquetes;

  • Jocs d’estratègia i reflexió, jocs de societat;

  • Jocs audiovisuals, electrònics i d’experiments més complexes. Primers videojocs.
 
Informació resumida de textos llegits al web: www.educaweb.com