Atenció! Indicadors d’una disfunció en el processament sensorial!

Quins són els indicadors d’una alteració en la integració sensorial?

  • Reacció exagerada als estímuls – Hipersensibilitats (no es concentra, s’aïlla fàcilment, té moltes pors, plora i fa rebequeries…)
  • Reacció reduïda – Baix registre sensorial (és massa valent, no nota el dolor, no escolta, no s’adona del que passa al seu voltant…);
  • Nivell d’activitat molt alt (no para quiet, sempre està buscant el moviment);
  • És descoordinat, cau a terra, xoca…
  • Es distreu fàcilment, es despista i no es concentra… 
  • Té dificultats d’aprenentatge;
  • És impulsiu, no controla les seves reaccions, té molta força;
  • És dèbil, es cansa fàcilment, té un baix to muscular;
  • No fa cas, és desobedient, busca els límits, no accepta normes;
  • Li costen les activitats motrius bilaterals i les seqüencies (vestir-se, retallar amb tisores, fer la tombarella, pedalar un tricicle o  bicicleta…)

 

 
A quins infants pot beneficiar?
  • Dificultats de coordinació motriu;
  • Problemes d’aprenentatge;
  • Hiperactivitat, dèficit d’atenció;
  • Retard en el llenguatge;
  • Alteracions musculars, hipotonia;
  • Alteracions emocionals;
  • Dificultats de conducta o socials;
  • Retard maduratiu;
  • Retard del desenvolupament.
I també a tots aquells infants que tinguin un diagnòstic mèdic o psicològic específic (TDA, TDA-H, Sd. Down, Sd. X-Fràgil, Sd. Rett, Asperger, paràlisi cerebral, Autisme, TGD…), i que degut a aquest diagnòstic presenten algunes de les dificultats citades anteriorment.

Esdevenint un detectiu

Com de costum, una qüestió porta a una altra, com un mapa de carreteres o com les peces d’un trencaclosques. El sistema nerviós dels infants amb problemes de processament sensorial, crea una oportunitat meravellosa per esdevenir un detectiu!
La part més complicada sobre “llegir” el sistema nerviós de l’infant i les seves necessitats sensorials, és que aquest procés et manté de peus a terra!
La dificultat amb els programes o dietes sensorials és que no sempre et permeten “llegir” el sistema nerviós de l’infant a l’instant. Qüestions com “quin és l’estat actual de l’infant?” abans no comences una intervenció sensorial, és clau a l’hora de decidir quins tipus d’activitats podrien ser útils per moure l’estat de l’infant cap a l’equilibri. Massa sovint, quan seguim activitats prescrites, la flexibilitat es veu limitada a         l’hora de reconèixer les necessitats CANVIANTS de l’infant.
Hi ha molts infants amb experiències canviants en el seu processament sensorial. Això vol dir que les seves necessitats sensorials són en canvi constants. L’estratègia sensorial que pot ser eficaç un dia, pot desorganitzar-los completament un altre dia. La capacitat de valorar l’estat actual del nen, ajuda a decidir al terapeuta en aquell precís moment, com s’ha de treballar per regularitzar el nivell d’alerta. Són hipo? híper? O sobre estimulats? Recordeu que quan els infants són sobre estimulats, sovint passen per un estat d’híper alerta (rialla descontrolada, riure, arravatament, etc.) en el seu camí cap a un estat organitzat. Potser cal continuar amb activitats tranquil·litzants durant un període més llarg de temps, mentre l’infant passa per l’estat transitori d’híper alerta.
Els infants amb autisme poden tenir una ampla varietat de factors de processos sensorials. Poden tenir dificultats en el “registre” inicial d’una sensació; on el cervell és incapaç de “notar” el sentiment d’aquella sensació. De vegades hi ha un retard en el temps de processament d’una  sensació, on hi ha un “retrocés” o el cervell triga una estona a notar la sensació. Sovint, continuem proporcionant una experiència sensorial més enllà de la duració necessària, ja que percebem com a alt el llindar sensorial de l’infant; mentre que en realitat, el llindar pot ser baix, i tenir una llarga latència de temps quant a la detecció. Les tres variables amb les quals podem jugar quan proporcionem una experiència són: freqüència, intensitat i duració d’un estímul sensorial. Cada quan proporcionem una experiència? Per quant temps? I amb quina intensitat? La Intervenció sensorial no és tan senzilla com proporcionar un règim sensorial de resposta!

De vegades, infants amb  problemes de processament sensorial, s’emocionen quan es connecten amb ells mateixos! L’emoció o l’increment del nivell d’alerta que observem pot ser sobre el fet de sentir el present i sentir-lo en el seu cos. Això és un augment d’alerta emocional resultant de l’experiència, més que una alerta creada per excés de resposta sensorial. Discernir aquesta situació requereix tenir un molt bon ull clínic. Infants que cerquen repetir, repetir, i repetir una activitat, sovint queden emocionalment carregats pel procés amb èxit de l’experiència. “M’agrada aquesta sensació!”


Una altra situació que mereix la consideració, és que de vegades moltes intervencions sensorials diferents necessiten ser combinades juntes per tal de fer “tocar de peus a terra” el sistema nerviós. Per exemple, a molts infants els convé combinar l’escoltar amb el moviment, tacte amb una forta pressió, una feina dura i una tasca difícil per tal que la sensació “tingui un sentit”. Dades sensorials aleatòries poden “rebotar pel sistema nerviós” sense tenir sentit o sense organitzar el comportament global de l’infant. Amb un estímul cada vegada, pot no haver-n’hi prou per ser organitzant.
El sistema nerviós és un entramat complex que poc a poc anirem descobrint i que ens ajudarà a comprendre les respostes dels infants que ens envolten.
Escrit de Kim Barthel, T.O. Visiteu-la al seu web: www.labyrinthjourneys.com
Text traduït i adaptat pel CEIB.