Com triar una joguina

El joc pròpiament dit, és necessari i beneficiós per sí mateix, i és la principal ocupació dels infants. Cal tenir en compte que el nen no juga amb la intenció de preparar-se per afrontar el futur, sinó que aquest és l’efecte directe que comporta el joc. 

Els pares i educadors han de procurar que l’activitat lúdica permeti desenvolupar totes les facetes del nen de forma satisfactòria en les diferents fases de creixement, i que el nen pugui donar respostes adaptades durant el joc (que no sigui massa difícil, ni
repetitiu, i que permeti desenvolupar la creativitat: ideació). Hi ha un joc adequat per a cada edat, i generalment l’infant sap triar-lo. Quan hi ha dificultats sensorials o del desenvolupament, cal que sigui l’adult qui ajudi a l’infant a triar el millor joc per a cada fase madurativa.
CLAUS PER A LA MILLOR TRIA
L’elecció de la joguina adequada per a cada nen en un moment determinat de la seva infància no és una tasca fàcil; és una decisió meditada que ha de basar-se en diverses variables que es basen principalment en el coneixement individualitzat de cada nen, la seva edat, la seva personalitat i les seves circumstàncies específiques.


Cal tenir en compte els següents aspectes:
  • Les necessitats i preferències del nen: totes dues han d’anar juntes (motivació+millora madurativa)
  • El nivell d’evolució de cada nen en particular;
  • La pròpia capacitat del nen, és a dir, la seva maduresa intel·lectual, les necessitats sensorials, la seva força física o la seva habilitat manual;
  • Les característiques pròpies dels jocs: és d’ús solitari o en grup, serveix per a fomentar el sentit de la competitivitat o de la concentració…
  • Joguines adequades a les característiques de la personalitat, i de la motivació de l’infant
  • És positiu combinar els jocs individuals, i els jocs amb família
De 0 a 6 mesos. Tipus de joguines:
  • Mòbils de bressol, sonalls de colors, miralls
  • Ninots de goma i jocs amb so, contrastos de colors-textures
  • Mossegadors per a les dents;
  • Catifes de tela amb activitats exploratòries per al nen.
De 7 a 12 mesos. Tipus de joguines:
  • Objectes que roden: pilotes, jocs d’encaix senzills;
  • Saltamartins, caminadors i balancins;
  • Nines de drap;
  • Joguines per a l’aigua;
  • Centres d’activitats amb elements per manipular sons i textures.
De 13 a 18 mesos. Tipus de joguines:
  • Nines de drap, de goma o de pelfa;
  • Construccions i galledes per encaixar i apilar;
  • Bicicletes de tres o quatre rodes i cotxets;
  • Centres d’activitats.

De 19 a 24 mesos. Tipus de joguines:
  • Jocs de moviment: cotxes i altres vehicles, gronxadors, bicicletes;
  • D’expressió: pissarres, pintures, musicals;
  • Nines, animalets.
De 2 a 3 anys. Tipus de joguines:
  • Tricicles, cotxes, pales, galledes, construccions, puzles;
  • Instruments musicals, plastilina, pintures;
  • Joc simbòlic: Nines, cuinetes, cotxes, telèfons de joguina.

De 3 a 5 anys. Tipus de joguines:

  • Patins, tricicles, bicicletes, camions;
  • Pissarres, magnetòfons, contes, marionetes;
  • Ninots amb accessoris o articulats, disfresses, cases de nines;
  • Primers jocs de taula, puzzles, mecanos, legos…
De 6 a 8 anys. Tipus de joguines:
  • Bicicletes, esports d’equip, monopatí, estels;
  • Mosaics, jocs de manipulació i creativitat, manualitats;
  • Jocs de preguntes i respostes, de memòria
  • Jocs d’experiments: joc simbòlic i de rols complex

De 9 a 11 anys. Tipus de joguines:
  • Complements esportius, bicicletes, monopatins;
  • Mecano de metall, construccions complexes, maquetes;

  • Jocs d’estratègia i reflexió, jocs de societat;

  • Jocs audiovisuals, electrònics i d’experiments més complexes. Primers videojocs.
 
Informació resumida de textos llegits al web: www.educaweb.com

És bo o dolent jugar amb els vídeojocs?

Sovint ens pregunteu si heu de comprar videojocs als vostres fills, o si els heu de deixar jugar a l’ordinador…
És bo o és dolent? Quanta estona? A quins jocs?
Els videojocs, les consoles i aquests elements electrònics (com  l’ordinador), poden ser un bon estímul pel desenvolupament cognitiu, per la maduresa de la percepció visual, per treballar la memòria, la deducció, associació…
Cal tenir en compte però, que no és un element necessari per al desenvolupament de les habilitats mentals, tot i això, pot ser una eina útil i motivadora.
Com a punt clau, cal tenir en compte que el millor aprenentatge es dóna a través de l’experimentació real, la manipulació i la percepció sensorial. Per aquest motiu, el millor aprenentatge, el més ric, s’assolirà a través del joc motriu i de l’experimentació real. Tot i això, a través de les noves tecnologies s’han pogut crear uns jocs que aproximen una mica la realitat a les pantalles, i per aquest motiu els videojocs poden ser un element per potenciar els aprenentatges.
El gran problema actual és que molts infants i adolescents dediquen massa temps a aquest tipus de jocs, i això comporta problemes com dificultats de comunicació, sobre estimulació i aïllament.
Tal i com hem comentat, es tracta d’un element complementari i motivador, i per aquest motiu, no pot ser mai un substitut del joc real: motriu, sensorial i de cooperació, que és imprescindible per al correcte desenvolupament dels infants.
Quanta estona dedicar-hi? Depèn de l’edat de cada infant, i del seu interès. El temps continuat de joc, no hauria de sobrepassar mai una hora. 60 minuts és el temps màxim que s’hauria de permetre de joc continuat i diari, en infants d’edats inferiors als 12 anys. En èpoques escolars tampoc s’hauria d’utilitzar entre setmana, doncs  es tracta d’un element que comporta una gran sobreexcitació i aïllament. Hauria de ser doncs, un joc per utilitzar durant els dies festius, i mai s’hauria d’utilitzar quan manquin menys de 3 hores per anar a dormir. Entre les 5 i les 7 de la tarda les consoles i ordinadors haurien d’apagar-se.
Estem parlant de normes d’ús general, i poden haver-hi excepcions. Cal consultar directament amb un especialista, sobretot quan es tracta d’un infant amb alguna alteració sensorial, emocional o neurològica.
Quins jocs són els més adequats? Jocs de raonament, de deducció, lògica, construcció, percepció visual, memòria… I també els jocs de coordinació motriu, que comporten moviment del cos en l’espai.
A continuació us oferim retalls d’un article de La Vanguardia, que parla dels beneficis d’un joc, el Tetris:
 
El Tetris ajuda al cervell:
Pot causar canvis favorables en les àrees vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats.
“Washington. (EFE).- Un estudi revela que el “Tetris”, un dels jocs electrònics més populars als anys 80 i 90, que consisteix a encaixar peces geomètriques que cauen inevitablement per la pantalla, té efectes positius en el cervell dels jugadors.”
Segons un article que publica avui la revista BMC Research Notes, dedicar temps a aquest joc pot causar canvis favorables en les àrees del cervell vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats. L’equip d’investigadors, encapçalat pel psicòleg Richard Haier, de la Xarxa d’Investigació de la Ment i professor a la divisió de neurologia pediàtrica de l’Escola de Medicina a la Universitat de Califòrnia, va dur a terme experiments per determinar de quina manera aquest joc impacta  en l’eficiència i la grandària del còrtex cerebral. Es va dur a terme un estudi, del qual s’ha redactat un article que diu el següent: les àrees del cervell que van mostrar un còrtex cerebral relativament més gruixut, van ser l’Àrea Brodman BA6, ubicada al lòbul frontal esquerre, BA22 i BA38, ubicades al lòbul temporal esquerre.
Els científics creuen que BA6 té un paper en la planificació de moviments complexes i coordinats mentre que les àrees BA22 i BA38 es considera que són la part del cervell activa en la integració multisensorial, és a dir, la coordinació dins del cervell de la informació visual, tàctil, auditiva i fisiològica interna.
Podeu trobar l’article sencer al web de La Vanguardia.
NORMES BÀSIQUES PER EL JOC:
  • Acompanyeu-los durant el joc;
  • Assegureu-vos que entenen com són les normes del joc;
  • Si és massa difícil, canvieu de joc o de nivell, per tal d’assegurar l’èxit i l’aprenentatge;
  • Eviteu els jocs de violència;
  • Potencieu jocs constructius i no destructius;
  • Mai permeteu més d’una hora seguida de joc;
Article escrit per Bàrbara Viader